Aquest dissabte dia 10, durant tot el matí, es durà a terme, a l’edifici de l’Hospici, una jornada de treball per tal d’avaluar i actualitzar el Pla de Cultura d’Olot, elaborat l’any 2000.
Durant aquest anys, la ciutat ha canviat, el món ha canviat. Davant aquestes transformacions és essencial reflexionar-hi i, des de la nostra perspectiva local, donar respostes globals. La societat olotina ha manifestat uns canvis inimaginables fa 8 anys, les noves tecnologies ens proporcionen un forma d’actuar i interactuar diferents, la globalització ens aboca a una recerca identitària, la nova economia ofereix a les empreses culturals un futur més que esperançador, els problemes ambientals ens generen unes noves necessitats. El Pla de Cultura ha d’adaptar-se a aquest canvis, ha d’incloure aquests i altres nous paràmetres, i tot junts hem de definir aquests nous reptes per al futur de la ciutat. Un futur que no entenem sense la participació ciutadana tant en el mateix procés com en l’aplicació i seguiment del nou pla.
Tots i totes tenim la possibilitat d’aportar les nostres idees, els nostres suggeriments, els nostres punts de vista, per acabar dibuixant el camí que la ciutat ha de seguir en l’àmbit cultural.
És evident que la voluntat de l’Institut de Cultura de la Ciutat d’Olot d’actualitzar el pla es quedarà orfe si no compta amb la participació de totes les persones que desitgen un debat cultural, que desitgen que la cultura sigui un dels eixos centrals de l’acció municipal, que desitgen fer una mirada més enllà en la nostra societat.
Espero que aquesta jornada compti amb la participació de molts ciutadans, que siguem capaços de crear un entorn de debat al voltant de la cultura i de la ciutat, i que junts puguem definir els nous reptes culturals del futur.
Anna Torrent
Regidora de cultura de la ciutat d’Olot
Maig 15, 2008 a les 12:07 am |
Una qüestió prèvia
Em sembla que per ara només hi ha un gran repte: que la ciutat sigui el gresol d’una àmplia gamma de possibilitats que satisfaci les expectatives de realització personal.
Per mi això és tan senzill com que Olot deixi de ser poble per esdevenir “ciutat”. Primer, lògicament, s’ho ha de creure la classe política. En comptes d’actuar mimèticament, hauria d’intentar trobar la via singular que podria fer d’Olot una ciutat de somni. Per això és imprescindible saber mirar i escoltar. El potencial d’Olot ja existeix, només cal saber valorar-lo i orientar-lo en la direcció adequada.
Cal arrencar-se d’una vegada allò de “Com a Olot enlloc”. Fa 30 o 40 anys potser funcionava però ara la ciutat s’ha anat engrandint sense un criteri urbanístic modern, s’ha anat desengrunant i degradant fins al punt d’una detestable mediocritat.
Cal doncs canviar aquesta mentalitat. Tancant la porta a iniciatives que “fan ciutat” com ha passat fa poc per partida quàdruple (l’escenògraf, Jordà, l’espai multicultural de can Siurana, el projecte de FANS al Gridó, o la sala de ball de la Indústria), no anirem enlloc.
La diversitat de l’oferta és un element cabdal per trencar la inèrcia provinciana del Ball Pla, acabar amb el viure per treballar i anar a dormir com les gallines.
En primer lloc cal donar ales als equipaments institucionals. L’exemple més paradigmàtic és la biblioteca. Una bona direcció l’ha convertit en modèlic, demostrant que és possible combinar servei amb dinamització.
Això mateix caldria fer-ho a la resta que, sigui pel que sigui, no acaben de desencrostonar-se.
En segon lloc intentant llegir què demana la ciutadania. A ningú no li agrada viure en un cementiri. Si hi ha raons per sortir, per fer vida social, si com a mínim, en comptes de posar pals a les rodes, s’incentiven i s’impulsen les propostes que podrien fer canviar el clima de la ciutat, les coses serien molt diferents. Hi ha una qüestió bàsica relacionada amb allò que en diem “ambient”. Si es crea ambient, els consums culturals es dispararan radicalment. L’Ajuntament ha de tenir clar, per posar un exemple, que no es pot concebre un equipament cultural sense cafeteria o restaurant. El bar és el nexe entre la institució i el carrer. Deuen quedar molt pocs museus i molt pocs teatres al món sense cafeteria.
En tercer lloc, crec que les institucions tenen l’obligació d’intervenir en les àrees més deprimides, en aquest cas de l’àmbit cultural, de la mateixa manera que s’ho plantegen i ho fan en els sectors industrials i comercials. No fan reserva de sòl industrial? Que no fan polígons? No intenten atraure empreses foranes que Olot i la Comarca necessiten? Doncs caldria fer el mateix amb la dansa, amb el teatre, amb la pintura, amb l’escultura, amb la producció audiovisual, etc., etc.
Canvi de mentalitat: vet aquí la qüestió essencial per començar a canviar alguna cosa a fons.
Maig 20, 2008 a les 9:11 am |
Vull agrair a la regidora de cultura el fet de poder participar en la conformació del model de ciutat en l’àmbit cultural, però hi ha qüestions de mètode sobre les quals vull manifestar la meva discrepància:
Vaig participar en l’avaluació del Pla de Cultura, en una de les dues Jornades que es preveuen a la Fase de participació: la fase oberta a la ciutadania. Varem iniciar el debat a partir d’un guió que, segons s’explica en la planificació, va estar elaborat a partir de les aportacions fetes per regidors, tècnics i informants clau en les fases anteriors així com també amb dades obtingudes a partir de la recerca de gabinet.
Se’ns planteja una fase de diagnòstic, que compren l’avaluació i descripció del nou context i una segona de plantejament de reptes que han de concloure amb uns objectius i unes accions.
Fins aquí correcte. Rellegint a casa tranquil•lament els documents em plantejo algunes qüestions que m’agradaria poder trobar explicació, que segur que la deu tenir, però el fet és que no l’acabo d’esbrinar:
Actuacions no realitzades: he comprovat que en tots els àmbits, no únicament en el de cohesió social, s’enumeren un seguit d’actuacions que s’havien proposat en el Pla del 2001 i que no s’han realitzat. Sense ànim de fer un llistat exhaustiu, a tall d’exemple, en mostro algunes que corresponen a àmbits diferents:
“Pel que fa al paper d’Olot Televisió, Ràdio Olot i altres agents privats com a agents actius de difusió cultural no s’ha modificat molt el panorama de 2001 tot i que hi ha acords amb l’ICCO.”
“Es va definir com a projectes estratègics la creació d’un Servei Pedagògic de Ciutat i la construcció d’un equipament de caràcter polivalent. Certament, cap dels dos projectes s’ha desenvolupat tal com es deia el 2001. Pel que fa al Servei Pedagògic, però, en la revisió del 2004 ja es va dir que calia avançar en els serveis pedagògics de cada equipament i programa. En relació a l’espai polivalent no s’ha definit un projecte i, tot i l’obertura del Casal Marià a l’activitat municipal, no s’han cobert les necessitats definides el 2001”
“Al 2001 s’apuntaven diverses propostes per donar suport a l’associacionisme tals com posar en marxa un Consell d’Entitats (no s’ha tirat endavant)…”
“També s’incloïen projectes de caire més educatiu (Aula de l’experiència, ludoteques als barris) que, en canvi, no s’han desenvolupat.”
“Tampoc s’ha assolit l’atracció necessària per a noves empreses del sector cultural, com es projectava el 2001.”
“S’apuntava també la necessitat d’incorporar estratègies participatives amb entitats de lleure o altres en la divulgació del patrimoni i el cert és que no s’ha establert una estratègia clara en aquest sentit.”
Un cop s’explica que no s’han realitzat, no entenc que no es doni cap explicació que ajudi a entendre els motius o les raons que ho han impedit. Per a poder aprofundir en la diagnosi no n’hi ha prou en fer un anàlisi a partir d’una informació purament descriptiva. El fet de no haver- se realitzat respon a criteris polítics i si es vol fer l’avaluació de forma participativa i es pretén que les persones que s’hi impliquin, es necessari conèixer tots els elements per poder comprendre les raons o bé manifestar les discrepàncies.
Eix estratègic: cohesió social
Fer de la cultura un instrument d’aprofundiment de la democràcia i de cohesió social mitjançant la participació i una concepció àmplia de l’educació.
Al 2001 el lligam cultura & educació era ben present. Torneu-me explicar, si us plau, com és que aquesta vegada aquest binomi tenia tan poca presència, malgrat que en el mateix document s’explica que cultura i educació han de treballar de forma coordinada pel fet de tenir objectius coincidents o complementaris.