Síntesi del debat de l’àmbit de creació
El passat 10 de maig, i en el marc de la jornada participativa celebrada a l’Hospici, els assistents a la taula de l’àmbit de creació van debatre els punts del guió i van realitzar-hi les seves aportacions. El resultat va ser un gruix de valoracions, reflexions i propostes de futur que va ser exposat al Plenari final. Ara et facilitem el document de cara a que el coneguis amb tota profunditat i puguis fer-hi els teus comentaris.
Maig 22, 2008 a les 5:15 pm
Fent referència a les paraules escrites d’en Jordi Coromines a l’àmbit de cohesió social, estic d’acord amb l’opinió de que el debat va ser insuficient i absent d’informació. En el meu cas, com molts altres, no vàrem assistir al pla de cultura del 2001 i hagués estat bé la presència d’algun informador al respecte.
Trobo que aquest blog està parat de comentaris (sense oblidar-me dels que ja han participat). Esperem respostes d’aquell debat per part de l’ajuntament. Em sembla important dinamitzar aquest procés amb més rapidesa. Si deixem passar masses dies, sol passar que la gent es paralitza, s’oblida, s’engresca amb altres rutines i es deixa de costat. És el que passa en aquest vertiginós ritme diari.
M’agradaria saber quin és el següent pas i per quan està planificat. M’agradaria sentir les paraules de l’ajuntament sense intermediaris ni empreses dinamitzadores de jornades.
També opino que aquest interès per part del nostre ajuntament és satisfactori com a ciutadana, creadora i consumidora de cultura. També penso que és arriscat, per que si no s’assoleixen els objectius pels quals s’ha posat en marxa, molta de la gent que ha participat pot quedar amb la sensació de desengany. És arriscada per que fer canvis pot posar en contra del ajuntament a diferents sectors i fer créixer la por de perdre vots; és difícil per que no es pot deixar content a tothom i és difícil per que s’han de fer malabarismes amb els números.
Amb ànim de construir des de la opinió lliure i constructiva, animo a tothom que deixi el seu parer en aquest blog.
Maig 26, 2008 a les 5:42 pm
Avui, molt més que no pas 50 anys enrera, per afrontar un debat sobre una disciplina qualsevol, cal definir prèviament el valor dels conceptes. En la Taula de creació la confusió era evident. Abans que res ens hauríem d’haver posat d’acord sobre què entenem per “creació contemporània”.
Tot i que en el títol de la taula només es fa referència a la creació, dos dels tres objectius estratègics associen creació a contemporaneïtat. Primer escull, doncs. En un sentit estricte, la creació o és contemporània o simplement no és. Però això que pot semblar una obvietat, planteja molts conflictes. De fet, al llarg del debat, es va anar expressant un, diguem-ne, petit retret pel fet d’haver dedicat bona part dels esforços i recursos institucionals a la creació contemporània. Tot i que això és més que discutible, el cert és que hi havia gent que reclamava més atenció per aquelles disciplines que, malgrat que generen productes “artístics”, no es poden inscriure en l’àmbit de la contemporaneïtat.
No s’ha de confondre “fer coses” amb crear, encara que les coses tinguin alguna cosa a veure amb l’art.
De fet, la confusió més dolorosa es va produir quan els pocs creadors que participaven a la taula s’expressaven com a creadors que reclamen més atenció institucional per a la seva feina.
En realitat no anàvem a parlar de creació sinó d’allò que una ciutat com Olot ha de fer o tenir per complaure les expectatives de creació que la mateixa ciutadania genera. És a dir, parlàvem de política cultural.
Per mi queda clar que tota activitat, individual o col·lectiva, ha de ser objecte d’atenció institucional, però deixant molt clares les prioritats. Allò que forma part del patrimoni d’aquest país, com ara els Pastorets, la sardana, els castellers, els pessebres, i també la música popular, els pintors de cavallet, la música de cambra, etc., etc, no necessiten una atenció preferencial perquè existeixen i probablement existiran sense necessitat d’ajuda. Són elements de conservatori. Viuen moments pletòrics o entren en crisi en funció d’altres factors que tenen poc a veure amb els de la creació artística contemporània.
La contemporaneïtat passa per una mirada que vol ser incisiva i renovadora i que ha de tenir en compte necessàriament els llenguatges artístics que l’han precedit.